Valoració

Personalment crec que aquest projecte és una oportunitat única per a proporcionar una ajuda als nens de l'escola. Es molt enriquidor, i realment m'ha agradat molt tenir aquesta opció.
Mai hagués pensat que m'omplís tant estar a l'aula amb uns nens tan petits; però durant el curs m'he adonat que la classe de les estrelles està plena de petits grans genis que encara no han perdut la innocència ni la imaginació.
Això ha estat, potser, una de les coses que més he gaudit. Poder estar amb persones que encara diuen el que pensen, que fan preguntes sense pensar en els tabús. Crec que, com es sol dir, he après més d'ells que ells de mi, i d'això n'estic ben segura.
En conclusió, crec que aquest projecte et proporciona una manera de sentir-te útil, d'ajudar, d'aprendre i sobretot de passar-t'ho bé, i m'agradaria molt que la resta de cursos que venen darrera poguessin tenir també aquesta oportunitat.

Festa dels nens!

El dilluns va venir un alumne de cada classe a l'institut, i alguns grups van preparar unes actuacions al pati. Una d'elles va ser un conte teatralitzat, i l'altre va ser una activitat per a fer ballar als nens. Vam posar una cançó d'ABBA, i els vam fer sortir a la "pista de ball" i ballar una mica. Alguns, els menys tímids, s'ho van passar bé i van riure molt, però hi havia altres nens que tenien vergonya i no van voler ballar. Després vam fer un pica-pica (que haviem preparat entre tots els alumnes de 4t) i després de fer-nos unes fotos, recollir els diplomes i sentir uns discursos (de l'alcalde de Palautordera i la directora de l'institut) els nens van marxar i ho vam començar a recollir tot.
Realment m'hagués agradat molt que els alumnes de p4 haguessin vingut. A més, em sembla que hauria estat una bona idea que vinguessin més alumnes de cada classe, ja que al ser pocs nens, tots tenien vergonya perquè no es coneixien gaire entre ells. A més, molts dels padrins no havien pogut estar amb els seus fillols. A banda d'això, va ser un dia molt divertit i crec que, tan per als padrins com per als fillols que sí que van poder venir, va ser una festa de comiat difícil d'oblidar.

Activitats de l'últim dia (comiat)

Em van fer anar a l'escola dimarts en comptes de dimecres, perquè havien preparat unes activitats al Matagalls. Les activitats eren les mateixes que el primer dia que hi vam anar, però en comptes de servir com a presentació, aquest cop eren un comiat. A més, quan vaig arribar, la Sara em va dir que a la festa que fariem a l'institut la setmana següent no hi anirien els nens, perquè els de p4 eren massa petits. Em va saber molt greu, perquè els hi volia regalar alguna cosa per despedir-me, però no els hi havia portat perquè em pensava que aquell no seria l'últim cio que els veuria. 

Vam estar jugant al paracaigudes com l'últim cop, i m'ho vaig passar molt bé. A més, em vaig sentir satisfeta perquè l'anterior cop no els hi havia sabut explicar gaire com funcionava el joc, estava nerviosa perquè era el primer dia i no sabia com dirigir-me a nens tan petits. Però aquesta última vegada ja em sabia tots els noms, i dominava molt més el tema. Sabia com parlar amb ells i com fer que riguessin. Em va fer molt feliç poder marxar amb un record tan dolç de l'escola. 

Insectes de primavera

Aquell dia vam descobrir per a què servia el full verd que haviem fet el dimecres anterior, amb aquell truc de màgia que tant els hi havia agradat als nens. Resulta que allò havia de ser el fons per a col·locar a sobre uns insectes de primavera fets amb pastelina i enganxats amb cola blanca. Vaig estar ajudant a l'Idris tota l'hora, perquè li costava força concentrar-se per poder fer els insectes.

Fem màgia amb els colors

Quan vaig arribar a la classe l'escena era la següent: els nens estaven amb els ulls tancats, i al seu davant hi havia un full blanc ple de pintura groga i blava. La Sara els hi havia dit que taquessin els ulls i que (amb els ulls encara tancats) movessin les mans per sobre de la superfície del full. D'aquesta manera els colors es barrejaven i, quan els nens obrien els ulls, allò que abans era groc i blau havia passat a ser verd. Tots estaven molt emocionats; cridaven i saltaven, emocionats pel gran descobriment que havien fet. Era realment divertit veure que s'ho passaven tan bé experimentant amb els colors.

Fem la portada de l'àlbum

Sobre un fons verd que ells mateixos havien pintat en una cartolina, la Sara em va explicar que hi haviem de col·locar uns dibuixos d'insectes recoberts de petites boles de paper de seda.
Un cop recobert, la idea era tallar la cartolina de manera que l'insecte es pogués moure d'un costat a l'altre.
Em vaig passar l'hora ajudant a l'Idris, un nen al qual li costa força realitzar activitats tan concretes i que requereixen concentració. Quan va acabar l'hora ja haviem acabat, però ens va faltar temps per deixar l'insecte col·locat a la tapa de l'àlbum.

Juguem al pati!

Després de dedicar una estona als nens que no havien acabat l'activitat del dia anterior, la Sara em va demanar que sortís al pati amb les estrelles i jugués amb ells. Em va fer gràcia veure com jugaven. S'havien dividit per grups; alguns jugaven " a fer guerra", com ells mateixos anomenaven el joc. Altres, en canvi, jugaven al pica-paret, i un grupet de nenes volien fer figures amb la sorra, però no ho aconseguien perquè la sorra estava seca i no podien fer fang perquè no hi havia aigua.
Va ser un dels dies que més ràpid se'm va passar, ja que vaig gaudir molt observant com jugaven i rient amb algunes frases que deien.