Feia una setmana que no veia als nens de la classe de les Estrelles perquè la setmana anterior va haver una vaga per la protesta contra la llei Wert, i l'horari de la manifestació no em va permentre anar-hi.
Quan vaig arribar a la classe la majoria dels nens se'n recordaven de mi, tot i que no sabien com em deia. Jo tampoc podia recordar gaire els noms. La classe té 25 alumnes i només havia estat a l'aula un dia.
La Sara em va explicar que estaven fent una manualitat amb pintura i em va demanar que ajudés netejant alguns pots i posant pinturaa a qui en necessités.
Moltes estrelles estaven acabant la feina i començaven a esverar-se. Una de les nenes que ja havia acabat, la Naia, em va estirar del jersei suaument per cridar la meva atenció i em va dir: m'expliques un conte?
Vaig mirar a la Montse i a la Sara, que van fer que sí amb el cap. Vaig deixar els pots de pintura al seu lloc i em vaig passar la resta de la classe llegint alguns contes que tenien a la classe als nens que acabaven la manualitat.
Em va encantar fer-ho. M'agrada molt llegir, i aquesta aficció ve donada en part per la meva mare, que sempre em llegia històries quan era petita. Em va agradar tenir la oportunitat de fer el mateix amb els nens, perquè crec que és molt important que s'interessin per la literatura des de ben petits.
Per cada pàgina que llegia ells tenien una anècdota per explicar. Em va fer realment feliç veure que s'ho passaven tant bé, i que d'alguna manera jo hi estava contribuint.
L'hora es va passar tant ràpid que em vaig quedar amb ganes de més. Li vaig cordar l'abric a l'Oriol, un dels nens amb els quals havia estat aquell dia, mentre ell m'explicava que a l'esplai on anava a l'estiu construien cabanes com les del conte.
Encara no havia marxat i ja estava dessitjant tornar.
Aquest blog deixa retratada la genial experiència d'ajudar a nens de P4 a l'aula, amb la qual he après i aprendré moltíssim al llarg del curs.
dissabte, 13 de desembre del 2014
Dia 3: primer cop a l'aula
El tercer dia del projecte escoles va ser quan vaig estar ajudant a la classe per primer cop. Les dues professores (la tutoria, que es diu Sara, i la Montse) em van explicar que la classe es diu Estrelles.
Un cop em van haver presentat de nou als nens, em van explicar que necessitaven fer un fons de color groc, vermell i taronja per una manualitat que havien fet anteriorment (el dibuix d'un arbre fet amb xocolata, en el qual el tronc l'havien fet sucant el braç en xocolata desfeta i les branques les havien fet deixant marcada la forma de la mà oberta). De seguida em vaig posar a ajudar, ja que els nens necessitaven que algú els donés indicacions i els hi proporcionés pintura quan se'ls hi acabava la que tenien.
La hora va passar volant, i tant les altres professores com jo anavem d'una banda a l'altra de la classe intentant que els nens no embrutessin res i que la manualitat quedés bé.
Després de netejar tots els pinzells i deixar-los al calaix que pertocava, vam dir als petits que anessin a buscar la seva motxilla i es treiessin la bata.
L'últim quart d'hora vam estar cordant i abotonant jaquetes i preparant les motxilles. Em vaig esperar a que els pares els recollissin i, després de tenir una breu conversa amb la Sara el la qual em va preguntar que m'havia semblat la classe, vaig marxar realment motivada a continuar amb el voluntariat.
Un cop em van haver presentat de nou als nens, em van explicar que necessitaven fer un fons de color groc, vermell i taronja per una manualitat que havien fet anteriorment (el dibuix d'un arbre fet amb xocolata, en el qual el tronc l'havien fet sucant el braç en xocolata desfeta i les branques les havien fet deixant marcada la forma de la mà oberta). De seguida em vaig posar a ajudar, ja que els nens necessitaven que algú els donés indicacions i els hi proporcionés pintura quan se'ls hi acabava la que tenien.
La hora va passar volant, i tant les altres professores com jo anavem d'una banda a l'altra de la classe intentant que els nens no embrutessin res i que la manualitat quedés bé.
Després de netejar tots els pinzells i deixar-los al calaix que pertocava, vam dir als petits que anessin a buscar la seva motxilla i es treiessin la bata.
L'últim quart d'hora vam estar cordant i abotonant jaquetes i preparant les motxilles. Em vaig esperar a que els pares els recollissin i, després de tenir una breu conversa amb la Sara el la qual em va preguntar que m'havia semblat la classe, vaig marxar realment motivada a continuar amb el voluntariat.
Segon dia: tallers de Santa Sicília
El segon dia vam arribar a l'escola i ens vam adonar que aquell no era un dia de classe normal. Hi havia alguns grups fent fila als passadissos i hi havia un ambient molt festiu. La directora ens va explicar que estaven celebrant santa Sicília, i havien organitzat diferents tallers relacionats amb la música.
Aquell dia no vaig estar amb la meva classe, ja que ens van dir que anessim passant pels tallers com si fossim alumnes i vam coincidir amb el grup de 2n de primària.
El primer taller que vam visitar va ser el d'instruments ètcnics, en el qual l'Emili tocava alguns instruments. Va ser un espectacle realment bonic i interessant. Els llums estaven tancats deixant l'habitació pràcticament a les fosques, i aquella barreja de sons i llumetes tènues de color blau feien que tot plegat semblés màgic. Els nens s´ho miraven bocabadats, i encomanaven la tranquil·litat que abraçava l'escena,
El segon taller, en canvi, va ser una mica més mogut. Es tractava de l'actuació d'un grup musical composat per una guitarra elèctica, un teclat, una acordió i la veu. Van interpretar cançons de grups actuals de rock català coneguts (com ara Sopa de Cabra) i també van versionar altres cançons de caràcter més infantil.
Després vam anar a veure un espectacle de dansa sevillana, i tot el públic de seguida es va engrescar i va aplaudir i animar als que ballaven.
L'últim taller va ser de rap, i uns alumnes del nostre institut van interpretar algunes cançons (fetes per ells i també versionades).
Em va agradar molt l'ambient de l'escola, potser perquè sóc una gran amant de la música. En qualsevol cas, tots els tallers eren molt interessants i van tenir una gran acollida per part dels alumnes, que gaudien de les diferents melodies entre rialles.
dimarts, 9 de desembre del 2014
Presentació: el joc del paracaigudes
El primer dia que vam anar al Matagalls ens vam trobar tots al pati de l'escola. La directora ens va presentar breument als alumnes, ja que aquell dimecres haviem anat tots els voluntaris (que apareixen a la foto que he adjuntat) de manera excepcional, com ens havien manat. El motiu d'aquesta trobada era poder realitzar uns jocs. Ens vam dividir en grups de tres i ens van assignar una classe i un joc.
A mi em va tocar P3 i P4, i va ser al segon torn quan vaig conéixer la classe que em tocaria ajudar durant la resta del curs.
El joc que ens havia tocat era el paracaigudes, una tela rodona de colors amb la qual es poden fer diferents activitats, com amagar-se a sota i explicar contes, o aixecar les parts de la tela d'un color determinat amb ajuda de les indicacions de la professora o, en aquest cas, nosaltres.
Em va agradar molt la experìència perquè em va impressionar la capacitat dels nens per passar-s'ho bé amb només un tros de tela.
A mi em va tocar P3 i P4, i va ser al segon torn quan vaig conéixer la classe que em tocaria ajudar durant la resta del curs.
Al principi estava nerviosa, ja que no esperava veure'm tan insegura davant d'un grup de nens petits, però la veritat és que no sabia ni per on començar a explicar. Després d'uns minuts, i amb ajuda de la professora, em vaig deixar anar i m'ho vaig passar realment bé.
El joc que ens havia tocat era el paracaigudes, una tela rodona de colors amb la qual es poden fer diferents activitats, com amagar-se a sota i explicar contes, o aixecar les parts de la tela d'un color determinat amb ajuda de les indicacions de la professora o, en aquest cas, nosaltres.
Em va agradar molt la experìència perquè em va impressionar la capacitat dels nens per passar-s'ho bé amb només un tros de tela.
Fer riure a un nen, fer que surti el seu somriure innocent, és, sens dubte, una de les coses més satisfactories que es pot fer a la vida.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

