A mi em va tocar P3 i P4, i va ser al segon torn quan vaig conéixer la classe que em tocaria ajudar durant la resta del curs.
Al principi estava nerviosa, ja que no esperava veure'm tan insegura davant d'un grup de nens petits, però la veritat és que no sabia ni per on començar a explicar. Després d'uns minuts, i amb ajuda de la professora, em vaig deixar anar i m'ho vaig passar realment bé.
El joc que ens havia tocat era el paracaigudes, una tela rodona de colors amb la qual es poden fer diferents activitats, com amagar-se a sota i explicar contes, o aixecar les parts de la tela d'un color determinat amb ajuda de les indicacions de la professora o, en aquest cas, nosaltres.
Em va agradar molt la experìència perquè em va impressionar la capacitat dels nens per passar-s'ho bé amb només un tros de tela.
Fer riure a un nen, fer que surti el seu somriure innocent, és, sens dubte, una de les coses més satisfactories que es pot fer a la vida.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada